Benvingudes al nostre blog!

"Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com a lloc d'afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent"
Claudia Korol, en Buenos Aires
Mostrando entradas con la etiqueta Textos de Feministes Indignades. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Textos de Feministes Indignades. Mostrar todas las entradas

martes, 18 de marzo de 2014

Nosaltres també estàvem al Parlament: 29M Manifestació en suport a les encausades "Aturem el parlament"

Femblock Feminista Mani 29M 18.30 
Pça Catalunya cantonada portal del Ángel

Nosaltres també estàvem al Parlament. Ho tornaríem a fer i seguim al carrer! 

El 15 de juny de 2011, l’Assemblea de Feministes Indignades vàrem participar al bloqueig simbòlic del Parlament, amb milers de persones que, com nosaltres, volien aturar el primer paquet de retallades i ajustos estructurals a l’Estat, l’anomenada Llei Òmnibus.  Vàrem estar rodejant la Ciutadella; vàrem viure i veure la indiferència i el menyspreu dels diputats i diputades que ignoraven la voluntat popular en forma de protesta al seu davant; vàrem viure en carn pròpia la brutalitat policial i vàrem presenciar com el President de la Generalitat arribava al Parlament en un helicòpter pagat amb els nostres impostos, disposat a desmantelar els serveis públics que totes i tots havíem contribuit a mantindre. 


Aquella tarda, davant del Parlament , vàrem estar explicant com afectarien les primeres retallades a les dones, i vàrem anar fins a Plaça Sant Jaume visibilitzant el nostre rebuig al muntatge mediàtic que ja en aquell moment condemnava a les persones detingudes i les titllava de violentes i delinqüents per oposar-se a la violència i delinqüència organitzada dels ajustos estructurals pactats entre la classe política, la banca i els taurons de les finances. 


Hem seguit als carrers des d’aleshores, acompanyant totes les marees, visibilitzant les critiques, propostes i alternatives feministes al patriarcat neoliberal, organitzant-nos per fer front a la doctrina del shock, prenent el carrer a les vagues generals, aturant desnonaments i desallotjaments de cases okupades, plantant cara i posant el cos davant la repressió policial, rebutjant la reforma laboral, les retallades als serveis socials, als pressupostos familiars, a l’atenció a les persones amb diversitat funcional, oposant-nos a  la contrarreforma de l’avortament, les pujades del transport públic, la privatització d’escoles i hospitals…. 


El proper 23 de març serem a la Plaça Catalunya per construir entre totes una vaga general feminista i radical, per aturar-ho tot, per rebutjar el patriarcat capitalista genocida i per afirmar un altre món on la vida de les persones estigui al centre, i el proper 29 de març estarem al carrer rebutjant la llei mordaça que ens vol callades i espantades perquè no puguem aturar l’estafa organitzada dels ajustos estructurals.


Seguim i seguirem manifestant-nos, desobeint, fent escarnis públics al responsables de l’estafa, creant xarxes de suport mutu i de cooperació, construint poder popular i alternatives des de la base. Nosaltres estàvem al Parlament, podríem haver sigut qualsevol de les persones detingudes, i no reconeixem la justícia de l’enemic que els vol condemnar per fer el que hem fet totes nosaltres: defensar els bens comuns, la sobirania i la voluntat popular.   Absolem les represaliades per defensar els drets i els bens comuns i  condemnem els responsables de l’estafa!



No estem soles! Si toquen a una, ens toquen a totes! Nosaltres també ho tornaríem a fer, i ho seguirem fent!



Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!




Manifestació 29 de març 2014 en suport a les encausades  

a les 18:30 a la pl. Catalunya de Barcelona,

 juntament amb al convocatòria Desobediència 2014

 

 


[CAST]

Nosotras también estábamos en el Parlamento . Lo volveríamos a hacer y y continuamos en la calle.



El 15 de junio de 2011 , la Asamblea de Feministes Indignades participamos al bloqueo simbólico del Parlamento , con miles de personas que , como nosotras , querían detener el primer paquete de recortes y ajustes estructurales en el Estado , la llamada Ley Ómnibus . Estuvimos rodeando la Ciutadella; vimos y vivimos la indiferencia y el menosprecio de los diputados y diputadas que ignoraban la voluntad popular expresada en forma de protesta delante suya; vivimos en carne propia la brutalidad policial y presenciamos como el Presidente de la Generalitat llegaba al Parlamento en un helicóptero pagado con nuestros impuestos , dispuesto a desmantelar los servicios públicos que todas y todos habíamos contribuido a mantener .

Aquella tarde , ante el Parlamento , estuvimos explicando cómo afectarían los primeros recortes a las mujeres , y fuimos hasta Plaza San Jaume visibilizando nuestro rechazo al montaje mediático, que ya en ese momento condenaba las personas detenidas y las tildaba de violentas y delincuentes, para oponerse a la violencia y delincuencia organizada de los ajustes estructurales pactados entre estos políticos , la banca y los tiburones de las finanzas .

Hemos seguido en las calles desde entonces, acompañando todas las mareas , visibilizando las críticas , propuestas y alternativas feministas al patriarcado neoliberal , organizándonos para hacer frente a la doctrina del shock, tomando la calle en las huelgas generales , deteniendo desahucios y desalojos de casas okupadas , plantando cara y poniendo el cuerpo ante la represión policial , rechazando la reforma laboral , los recortes en los servicios sociales, los presupuestos familiares , la atención a las personas con diversidad funcional , oponiéndose a la contrarreforma de la aborto , las subidas del transporte público , la privatización de escuelas y hospitales ...

El próximo 23 de marzo estaremos en la Plaza Cataluña para construir entre todas una huelga general feminista y radical , para detenerlo todo, para rechazar el patriarcado capitalista genocida y para afirmar otro mundo donde la vida de las personas esté en el centro , y el próximo 29 de marzo estaremos en la calle rechazando la ley mordaza que nos quiere calladas y asustadas que no podamos detener la estafa organizada de los ajustes estructurales .

Seguimos y seguiremos manifestándonos , desobedeciendo , haciendo escarnios públicos a los responsables de la estafa, creando redes de apoyo mutuo y de cooperación , construyendo poder popular y alternativas desde la base . Nosotras estábamos en el Parlamento , podríamos haber sido cualquiera de las personas detenidas , y no reconocemos la justicia del enemigo que los quiere condenar para hacer lo que hemos hecho todas nosotras: defender los bienes comunes , la soberanía y la voluntad popular . Absolvemos las represaliadas por defender los derechos y los bienes comunes y condenamos los responsables de la estafa !



No estamos solas ! Si tocan a una , nos tocan a todas ! Nosotras también lo volveríamos a hacer , y lo seguiremos haciendo !

¡Contra la ofensiva patriarcal y capitalista , desobediencia feminista !

jueves, 17 de mayo de 2012

Intervenciò de Feministes Indignades en el Forum dels Pobles, 13M Pça Catalunya

¿Quiénes somos?
Las Feministes Indignades somos un grupo muy heterogéneo (por edades y bagajes) que surgió en la plaça Catalunya en la acampada del 15M.

Desde la primera semana estuvimos presentes en la plaza y nos reunimos diariamente para dar contenido de género a las reivindicaciones que nacían de este nuevo espacio político, así como para visibilizar las discriminaciones especificas que sufrimos las mujeres, lesbianas y trans en la vida diaria, especialmente en la actualidad debido a la crisis y a los ajustes económicos. La acampada de Barcelona tenía que tener un espacio feminista (perquè sense les dones no hi ha revolució) igual que en todas las revueltas que persiguen una transformación social profunda, y es por eso que se prioriza que sea un espacio de confluencia de distintos feminismos y que sea horizontal y transversal puesto que la perspectiva de genero es un enfoque desde el que miramos todos los ámbitos.

Desde un primer momento se hizo explicita la necesidad a nivel del movimiento de dedicar energías a un trabajo de sensibilización respecto al feminismo y a sus principios básicos haciendo difusión de textos, realización de talleres sobre feminismo para principiantes que llevamos a cabo tanto dentro de la acampada como, posteriormente, en diferentes asambleas de barrios. Un tema en el que ha sido, y es necesario, hacer mucha incidencia, es el uso de un lenguaje no sexista y que nos nombre a todas en las asambleas, pancartas, lemas y documentos generados por el movimiento.

Hemos estado muy activas durante todo el año, reuniéndonos semanalmente en diversos espacios de la ciudad en asambleas abiertas a mujeres, lesbianas y trans, y cuyas convocatorias y actas están públicas a través de nuestro blog. Hemos apostado pues desde el principio porque las FI fuera un espacio no mixto, es decir, los hombres pueden estar presentes con una escucha activa, pero la participación está reservada a las mujeres, lesbianas y personas trans, sujetos que a menudo se enfrentan a un mundo diseñado a la medida del patrón estereotípico de “hombre, blanco de clase media”. Precisamente para romper estas dinámicas de invisibilización y obstaculización de la participación de las mujeres, lesbianas y personas trans, se consideró que era necesario generar un espacio no androcéntrico que partiera de realidades compartidas y de prioridades, sensibilidades y objetivos comunes. Es decir, un espacio donde no se tenga que justificar y negociar constantemente nuestras vivencias y demandas.

¿Qué hemos hecho durante este año?
Nuestro trabajo durante este año ha consistido principalmente en llevar nuestras reivindicaciones feministas a aquellos espacios donde lo solicitaban, ya sea porque nos pedían colaboración, alguna charla, etc. pero sobre todo ha sido y seguirá siendo la generación de campañas propias de denuncia e información, tanto dentro de la agenda del 15M como en la agenda feminista de la ciudad, así por ejemplo el 8 de marzo y antes participamos tanto de las jornadas de feminismo autónomo de Barcelona con una performance, como en la manifestación, haciendo un video convocatoria para a la mani, etc.

LEER MÀS

miércoles, 16 de mayo de 2012

15M banquers a la cassola!


CONJURO de Feministes Indignades

Buhos, lechuzas, sapos y brujas.
Compañeras, compañeros, perroflautas y marujas

olor de los muertos, truenos y rayos,
mal de ojo, negros hechizos,
si me echan de mi casa,
que de los especuladores no queden ni los rizos

Que les quede el alma, y el cuerpo, hecho trizas
si la sanidad, nos la privatizan.
Porque las mujeres no vamos estar
sin dinero, sin casa, y cuidando una vez más

Todo lo que es nuestro, para los mercados?
Eso, todas juntas, no lo toleramos!!

Con este cazo remuevo la sangre menstrual,
para que banqueros y especuladores,
No puedan hacernos mal

Que se os caigan las uñas, los dientes y el pelo
por estar robándonos nuestro dinero!!

que perdáis los ojos y no podáis ver
Este nuevo mundo que haremos crecer

Quieren recortar la solidaridad,
pero no recortan el gasto militar!!!

Educación, sanidad, vivienda... LA VIDA!!!
no convertiremos en mercancía!!!

Porque lo que es nuestro, lo que pertenece a todas,
no os lo quedaréis como si fuésemos bobas!

¡Oíd, oíd! los rugidos que dan
las que no quieren dejar de luchar!

cuando este brebaje se mezcle con mi flujo,
quedaremos libres del IBEX y de todo embrujo.
Porque somos muchas, os hago esta llamada:
NO COSIREM LES SEVES RETALLADES!!

CUERVOS, SALAMANDRAS Y HECHIZERAS,
BENÉFICO HECHIZO DE LAS CURANDERAS,
PORQUE NUESTRA VIDA QUEREMOS ENTERA
TODOS LOS BANQUEROS A LA CAZUELA!!!



Untitled 

mès fotos aquí 

lunes, 14 de mayo de 2012

Intervenció de Feministes Indignades a l'Assemblea General de Pça Catalunya del 13M


Intervenció de Feministes Indignades a l'Assemblea General de Pça Catalunya del 13 de maig de 2012
(CAT)
Ara fa un any que milions de persones vam prendre les places per a dir que no som mercaderia de polítics i banquers, i vam apostar per un procés de transformació social i econòmica que posi la vida de les persones al centre. Alguns diuen que durant aquest any no hem canviat res, però és mentida: hem engegat centenars, milers de processos d'organització horitzontal, de confluència des de la diversitat i el respecte, per a pensar i fer política i economia des de baix i en primera persona.

Des de Feministes Indignades rebutgem la concepció productivista de les lluites polítiques perquè sabem que els processos de transformació profunda són lents. Ho sabem perquè la lluita feminista per l'entrada de les dones a l'espai públic va durar segles i ara no té marxa enrere. Vam entrar a l'espai públic en condicions de desigualtat, precarietat i invisibilitat al treball remunerat, vam seguir fent el treball domèstic, reproductiu i de cura de les persones de forma invisible, impagada i menysvalorada, i el treball sexual de forma estigmatitzada i perseguida.

Per això, ara fa un any, vam venir a la plaça a aportar una visió feminista de les crisis i del nou gir del capitalisme salvatge: a explicar que les retallades i les reformes ens roben la vida a totes, però reparteixen els papers de forma diferents segons si som homes, dones, lesbianes, transexuals, transgènere o intersexuals...I si a més som d'un color de pell diferent al blanc o immigrem des de països del Sud, encara ho tenim pitjor. Hem estat un any explicant que les retallades a la sanitat i educació públiques, als ajuts familiars, a la cooperació, als ajuts a les persones en situació d'exclusió, suposen més càrrega de treball per a les dones. Els ajustos estructurals s'amortiguen a les famílies, i això vol dir que ho fan les dones. A més, aquests ajustos augmenten la feminització de la pobresa. Hem explicat també que la reforma laboral, de pensions, de la negociació col·lectiva...busquen la tornada de les dones a la llar. A més, l'anunciada reforma de la llei d'avortament impedirà les dones menors de 18 anys decidir per si mateixes i ens dificultarà encara més l'accés a l'avortament lliure i gratuït. Això implica una nova mesura per controlar els nostres cossos i que cadascú compleixi un paper segons el model de família tradicional: volen abocar-nos a les maternitats no desitjades, a les sexualitats oprimides i submisses i a les relacions insanes.

Volem que tingueu clar que la solució que bancs, governs i multinacionals han triat per sortir de la crisi i seguir vivint a costa nostra és que les dones carreguem amb tota la feina reproductiva de forma invisible i impagada cumplint el nostre rol tradicional. I per tant, que respondre a l'ofensiva misògina contra els drets de les dones és defensar els drets i la supervivència de tothom.


Un any després de l'inici del 15M, pensem que l'estratègia de visibilitzar-nos com a feminismes diversos i independents en aquest procés ha tingut fruit: per exemple, el manifest la convocatòria del #12M15M a Barcelona inclou dos reivindicacions específiques que hem plantejat, com el reconeixement del treball domèstic, reproductiu i de cura i el dret al propi cos. Un altre exemple és el fet que diverses assemblees vinculades al 15M han donat suport a la campanya de Prostitutes Indignades contra la persecució de les prostitutes als carrers de Barcelona.

Però, creiem que hem d'anar més lluny i superar la divisió sexual del treball polític, les jerarquies i l'autoritarisme, en les tasques de suport a les persones represaliades a les mobilitzacions; al sosteniment, facilitació i dinamització de les assemblees i al sosteniment de les nostres llars i activismes. Creiem que hem de seguir fent accions inclusives, tenint en compte la participació, la cura i la seguretat de tothom i el fet que som interdependents. Si diem que si toquen a una ens toquen a totes, això vol dir que tot el que fem quan estem juntes al carrer ens repercuteix a totes. Creiem que hem de fer un esforç per confluir i no competir, sumar i no restar, perquè si estem totes juntes sí que ho podem tot. Creiem que hem de seguir creant xarxes de suport mutu i alternatives anticapitalistes i feministes en el treball productiu i reproductiu, en la salut, la criança i l'envelliment dignes, en la vivenda... I creiem que el fet que hi hagi uns feminismes visibles, diversos i independents dins el procés del 15M és garantia i condició per a que poguem fer una revolució que acabi amb les desigualtats de gènere, classe i ètnia. Per això, seguim i seguirem als carrers!


(CAST)
Intervención de Feministes Indignades en la Asamblea General de Pza. Cataluña del 13 de mayo de 2012

Hace un año que millones de personas tomamos las plazas para decir que no somos mercancía de políticos y banqueros, y apostamos por un proceso de transformación social y económica que ponga la vida de las personas en el centro. Algunos dicen que durante este año no hemos cambiado nada, pero es mentira: hemos puesto en marcha cientos, miles de procesos de organización horizontal, de confluencia desde la diversidad y el respeto, para pensar y hacer política y economía desde abajo y en primera persona.

Desde Feministas Indignadas rechazamos la concepción productivista de las luchas políticas porque sabemos que los procesos de transformación profunda son lentos. Lo sabemos porque la lucha feminista por la entrada de las mujeres en el espacio público duró siglos y ahora no tiene marcha atrás. Entramos en el espacio público en condiciones de desigualdad, precariedad e invisibilidad al trabajo remunerado y seguimos haciendo el trabajo doméstico, reproductivo y de cuidado de forma invisible, impagada y minusvalorada, y el trabajo sexual de forma estigmatizada y perseguida.

Por eso, ahora hace un año, vinimos a la plaza a aportar una visión feminista de las crisis y del nuevo giro del capitalismo salvaje: a explicar que los recortes y las reformas nos roban la vida a todas, pero reparten los papeles de forma diferentes según si somos hombres, mujeres, lesbianas, transexuales, transgénero o intersexuales ... Y si además somos de un color de piel diferente al blanco o migramos desde países del Sur, todavía lo tenemos peor. Hemos estado un año explicando que los recortes en la sanidad y educación públicas, a las ayudas familiares, la cooperación, las ayudas a las personas en situación de exclusión, suponen más carga de trabajo para las mujeres. Los ajustes estructurales se amortigüan en las familias, y eso quiere decir que lo hacen las mujeres. Además, estos ajustes aumentan la feminización de la pobreza. Hemos explicado también que la reforma laboral, de pensiones, de la negociación colectiva ... persiguen el retorno de las mujeres al hogar. Además, la anunciada reforma de la ley de aborto impedirá las mujeres menores de 18 años decidir por sí mismas y nos dificultará aún más el acceso al aborto libre y gratuito. Esto implica una nueva medida para controlar nuestros cuerpos y que cada persona cumpla un papel según el modelo de familia tradicional: quieren abocarnos a las maternidades no deseadas, a las sexualidades oprimidas y sumisas y a las relaciones insanas.

Queremos que tengáis claro que la solución que bancos, gobiernos y multinacionales han escogido para salir de la crisis y seguir viviendo a costa nuestra es que las mujeres cargamos con todo el trabajo doméstico, reproductivo y de cuidados de forma invisible e impagada, cumpliendo nuestro rol tradicional. Y por tanto, que responder a la ofensiva misógina contra los derechos de las mujeres es defender los derechos y la supervivencia de todo el mundo.


Un año después del inicio del 15M, pensamos que la estrategia de visibilizarnos cómo feminismos diversos e independientes en este proceso ha dado fruto: por ejemplo, el manifiesto la convocatoria del # 12M15M en Barcelona incluye dos reivindicaciones específicas que hemos planteado, como el reconocimiento del trabajo doméstico, reproductivo y de cuidado y el derecho al propio cuerpo. Otro ejemplo es el hecho de que varias asambleas vinculadas al 15M han apoyado la campaña de Prostitutas Indignadas contra la persecución de las prostitutas en las calles de Barcelona.

Pero, creemos que debemos ir más lejos y superar la división sexual del trabajo político, las jerarquías y el autoritarismo, en las tareas de apoyo a las personas represaliadas en las movilizaciones; el sostenimiento, facilitación y dinamización de las asambleas y el sostenimiento de nuestros hogares y activismos. Creemos que debemos seguir haciendo acciones inclusivas, teniendo en cuenta la participación, el cuidado y la seguridad de todo el mundo y el hecho de que somos interdependientes. Si decimos que si tocan a una nos tocan a todas, quiere decir que sabemos que todo lo que hacemos cuando estamos juntas en la calle nos repercute a todas. Creemos que tenemos que hacer un esfuerzo para confluir y no competir, sumar y no restar, porque si estamos todas juntas sí lo podemos todo. Creemos que debemos seguir creando redes de apoyo mutuo y alternativas anticapitalistas y feministas en el trabajo productivo y reproductivo, en la salud, la crianza y el envejecimiento dignas, en la vivienda ... Y creemos que el hecho de que haya unos feminismos visibles, varios e independientes dentro del proceso del 15M es garantía y condición para que podamos hacer una revolución que acabe con las desigualdades de género, clase y etnia. Por ello, seguimos y seguiremos en las calles!

viernes, 11 de mayo de 2012

FEMBLOC



 BLOC FEMINISTA 12M (17h Pl.Catalunya "darrera la cuina")
MAI MÉS SOLES, BANQUERS A LA CASSOLA, NI UN PAS ENRERE!

Companyes feministes,

L’any passat vam omplir els carrers i les places mostrant la nostra indignació i denúncia davant els brutals atacs a les nostres condicions de vida, davant unes retallades i reformes que ens afecten amb especial virulència, i recordant que la revolució serà feminista o no serà. Al llarg de l’any, hem continuat organitzant-nos i rebel·lant-nos contra les creixents ofensives als nostres drets i llibertats. El proper dissabte 12M volem cridar més alt, si hi cap, que seguirem mobilitzant-nos fins a detenir les dinàmiques d’exclusió, pobresa i tristesa a les que aquest model capitalista i patriarcal injust ens aboca.
Perquè hem perdut la por i ni la repressió policial ni cap intent de criminalització podrà aturar els nostres somnis feministes d’una veritable vida, en la que el benestar de les persones i el respecte a la natura no es subordinin a la lògica de l’acumulació del capital.
El proper dissabte, FI us convidem a reunir-nos en un Bloc Feminista dins de la convocatòria de manifestació del 12M. Amb una Proposta Performàtica que esperem que secundeu i us la feu vostra.
La idea és vestir-nos amb colors vius i alegres i caminarem encapuchades amb mocadors palestins i emblemes creatius, creant entre totes un paisatge polític i creatiu que cridi l’atenció i visualitzi el següent:

·     El control que la societat i l’estat exerceix sobre els cossos de les dones (estigmatització de les treballadores sexuals, la criminalització de l’avortament, etc.) es reflecteix de manera brutal en la regulació de les nostres formes de vestir. Des de la justificació de constants assetjaments  sexuals i violències exercidess sobre nosaltres per una aparença sexy, passant per la imposició d’un look estereotipat de feminitat, fins a la prohibició etnocentrista de l’ús del vel en edificis i espais públics a dones musulmanes, violant el seu dret a la llibertat d’expressió i de religió.

·       Cada 15 de maig les palestines commemoren la Naqba, el “desatsre” provocat a partir de la constitució de l’estat jueu sionista que al 1948 va perseguir, assessinar i va obligar a milions de palestines a exiliar-se de la seva pròpia terra. Recordant aquest dia pretenem continuar denunciant els més de 60 anys de sofriment d’un poble, fruit de les innombrables violacions dels drets humans i el dret internacional per part de l’estat israelí: l’ocupació del territori palestí, les demolicions de vivendes, els assentaments colons, la construcció del mur… però també recordar la valentia i fortalesa colectiva de tantes dones, i homes, que no es rendeixen.

·       Volem també parodiar el recent anunci sobre la reforma legal del gobern espanyol que pretén prohibir que es pugui anar a les manifestacions amb la cara tapada, com un dels exemples d’intent de criminalització de qualsevol tipus de dissidència. Pretenen enganyar a la ciutadania estereotipant a les persones que ens rebel·lem davant les injustícies per tal de justificar la seva incessant repressió i estat de pànic i poder i així legitimar els seus violents ajustos estructurals i seguir campant amb tota impunitat.

Si estàs farta de tanta mentida, injustícia i dominació,
demà dissabte 12 de maig surt al carrer,
t’esperem a les 17h (una hora abans de la convocatòria)
dins de la Plaça Catalunya, en aquell punt on vam néixer (“darrera la cuina”)
per acabar de fer pancartes.

Porta els teus colors més vius i no oblidis el mocador palestí!
MAI MÉS SOLES, BANQUERS A LA CASSOLA, NI UN PAS ENRERE! 


(castellà)

BLOQUE FEMINISTA 12M (17h Pl. Catalunya, "darrera la cuina")
MAI MÉS SOLES, BANQUERS A LA CASSOLA, NI UN PAS ENRERE!
(¡NUNCA MÁS SOLAS, BANQUEROS A LA CAZUELA, NI UN PASO ATRÁS!)

Compañeras feministas,

El año pasado llenamos calles y plazas mostrando nuestra indignación y denuncia ante los brutales ataques a nuestras condiciones de vida, ante unos recortes y reformas que nos afectan con especial virulencia, y recordando que la revolución será feminista o no será. A lo largo del año, hemos continuado organizándonos y rebelándonos contra las crecientes ofensivas a nuestros derechos y libertades.  El próximo sábado 12M, queremos gritar más alto, si cabe, que vamos a seguir movilizándonos hasta detener las dinámicas de exclusión, pobreza y tristeza a las que este modelo capitalista patriarcal injusto nos aboca.
Porque hemos perdido el miedo y ni la represión policial ni ningún intento de criminalización podrán detener nuestros sueños feministas de una verdadera vida, en los que el bienestar de las personas y el respeto a la naturaleza no se subordinan a la lógica de la acumulación del capital. 

El próximo sábado, FI os invitamos a reunirnos en un Bloque Feminista dentro de la convocatoria de manifestación del 12M. Con una Propuesta Performática que esperemos secundéis y hagáis vuestra. 
La idea es vestirnos con colores vivos y alegres  y caminemos encapuchadas con pañuelos palestinos y emblemas creativos, creando un paisaje político y creativo entre todas que llame la atención,
y visualizando lo siguiente: 

·       El control que la sociedad y el estado ejerce sobre los cuerpos de las mujeres (estigmatización de las trabajadoras sexuales, la criminalización del aborto, etc.) se refleja de modo brutal en la regulación de nuestras formas de vestir. Desde la justificación de constantes acosos sexuales y violencias ejercidos sobre nosotras por una apariencia sexy, pasando por la imposición de un look estereotipado de feminidad, hasta la prohibición etnocentrista del uso del velo en edificios y espacios públicos a mujeres musulmanas violando su derecho a la libertad de expresión y de religión. 

·       Cada 15 de mayo las palestinas conmemoran la Naqba, el “desastre” provocado a partir de la constitución del estado judío sionista que en 1948 persiguió, asesinó y obligó a millones de palestinas a exiliarse de su propia tierra. Recordando este día pretendemos continuar denunciando los más de 60 años de sufrimiento de un pueblo fruto de las innumerables violaciones a los derechos humanos y al derecho internacional por parte del Eº israelí: la ocupación militar del territorio palestino, las demoliciones de viviendas, los asentamientos colonos, la construcción del muro,... pero también recordar, la valentía y fortaleza colectiva de tantas mujeres, y hombres, que no se rinden.

·       Queremos parodiar el reciente anuncio sobre la reforma legal del gobierno español que pretende prohibir que se pueda ir a manifestaciones tapados, como uno de los ejemplos del intento de criminalización de cualquier tipo de disidencia. Pretenden engañar a la ciudadanía estereotipando a las personas que nos rebelamos ante las injusticias para justificar su incesante represión y estado de pánico y poder así legitimar sus violentos ajustes estructurales y seguir campando impunemente. 

Si estas harta de tanta mentira, injusticia y dominación, 
mañana Sábado 12 de Mayo sal a la calle, 
te esperamos a las 17h (una hora antes de la convocatoria) 
dentro de la Plaza Cataluña en aquel punto donde nacimos (“detrás de la cocina”),
para hacer la pancarta y los carteles que falten.

Trae tu atuendo más primaveral y no olvides tu pañuelo palestino!
MAI MÉS SOLES, BANQUERS A LA CASSOLA, NI UN PAS ENRERE!

domingo, 29 de abril de 2012

Feministes Indignades reivindiquem un 1r de Maig feminista i anticapitalista!

Aquest 1r de Maig, Dia internacional de les persones treballadores, en un context de precarització de les condicions de vida i treball i d’atac sense treva als drets laborals, socials, civils i polítics, Feministes Indignades seguim reivindicant la visibilització i la valoració de les feines de reproducció, cura, atenció i sosteniment de la vida, denunciant la concepció androcèntrica del treball - que estableix una falsa divisió entre treball productiu i reproductiu-, i exigint la fi de la l’explotació, la discriminació i la desigualtat laboral, tant en l’àmbit domèstic/privat com en el públic.
Feministes Indignades continuem assenyalant que la noció del treball dels discursos androcèntrics, i en els quals es basa l’accés als drets laborals (ara en greu risc d’extinció), és individualitzada, fragmentada i monetaritzada i se sosté sobre falses barreres i jerarquies entre àmbit públic remunerat i àmbit privat no remunerat.
L’actual crisi ha posat de manifest la contradicció, inherent al nostre sistema econòmic i social, entre la lògica de sosteniment de la vida (que inclou tant tasques concretes i tangibles, com aspectes immaterials, afectiu-relacionals i sexuals) i la lògica d’acumulació de capital.
El desmantellament del nostre, ja fràgil, règim de benestar social, ha evidenciat que sota una suposada defensa de l’equitat social s’amaga una lògica econòmica que només satisfà les necessitats de les persones en la mesura que aquestes generen beneficis monetaris. La vida ha estat relegada a les esferes invisibilitzades de l’economia, on s’absorbeixen les tensions i el conflicte és socialment acceptable en romandre ocult: la invisibilitat del treball de cura és imprescindible per fer surar el sistema.
Si fa un temps es va exportar – mai solucionar - la crisi de les cures, a través de cadenes globals de cures (dones migrades que cobrien el lloc de les autòctones però no redistribució de tasques entre homes i dones), ara es propicia un retorn de les dones autòctones a l’àmbit privat, tot expulsant-les del mercat laboral i responsabilitzant-les de tot el treball de sosteniment de la vida que mercat, estat i agents socials en general eludeixen.
L’actual reforma laboral és un clar exemple d’una política conservadora i reaccionària que preconitza el retorn de les dones a casa i aprofundeix en els obstacles, ja existents, perquè les dones puguin participar del mercat de treball remunerat en igualtat de condicions que els homes.
La nova llei, per exemple, perverteix el principi d’acció positiva, tot aplicant bonificacions per a la contractació de dones en modalitats de contractació que suposen una retallada de drets laborals i contribuint a incrementar l’escletxa entre homes i dones pel que fa a la temporalitat (i per tant inseguretat laboral). Per contra, no es contempla cap mesura d'estímul a la creació d'ocupació mitjançant contractes de jornada completa i indefinits d'inici a dones.
Pel que fa a la protecció de la maternitat, desapareix la deducció de 100 euros al mes per a les empreses que contractaven treballadores que es reincorporaven abans dels dos anys després de la seva maternitat. D’altra banda, el permís de lactància, que podia ser gaudit per ambdós progenitors, ara només podrà ser-ho per un/a dels dos, tot dificultant la corresponsabilització de tasques de cura i atenció entre dones i homes.
L’actual reforma laboral obstaculitza les possibilitats de conciliació de vida familiar i laboral. Així, per exemple, qui tingui a la seva cura directa algun/a menor de vuit anys o una persona funcionalment diversa, només tindrà dret a una reducció de la jornada de forma diària (negant, la complexitat de l’atenció i la dependència, que no pot ser planificada a través d’un quadrant horari encotillat). A més, s’introdueix la possibilitat, gairebé sense restriccions, de mobilitat geogràfica de l’empresa, que farà totalment irreconciliable les responsabilitats laborals amb les familiars.
I ja no parlem dels salaris (en què les dones segueixen patint discriminació flagrant), que podran rebaixar-se per sota d’allò establert al conveni col·lectiu.
En definitiva, s'individualitzen les relacions laborals, en clar detriment dels drets col·lectius i, per tant, dels drets individuals, i sobretot, de totes aquelles persones que es troben en situacions de major precarietat i que són constantment vulnerades pel mercat.
Per tot això, perquè estem fermament compromeses amb una transformació radical de la societat, perquè no tenim por, perquè seguirem sortint al carrer i a les places, perquè no ens frenarà la retallada de drets socials i civils, Feministes Indignades reivindiquem un 1r de Maig feminista i anticapitalista!

lunes, 9 de abril de 2012

Presentació del Llibre R-Evolucionando a la Ciutat Invisible, dimarts 10 d'abril


Este martes día 10, a las 19h, en La Ciutat Invisible, Feministes Indignades presentamos el libro "R-evolucionando. Feminismos en el 15-M".

Como sabéis, este libro es fruto del trabajo colectivo hecho por feministas, organizadas en comisiones específicas o insertas en otras comisiones, en el contexto del movimiento 15M en todo el estado español. El libro es un relato vivencial de aquello que nos llevó a salir a las plazas,a juntarnos, a discutir, a reivindicar, a exigir, a visibilizar y, a su vez, un relato político de la revolución: aquél que señala la perversión de la separación de trabajo productivo y reproductivo, el que pone el dedo en la llaga en referencia a la organización jerárquica de la sociedad y sus opresiones derivadas, el que recuerda el impacto del lenguaje y de lo simbólico sobre las vidas reales, el que denuncia la violencia estructural del sistema capitalista patriarcal, etc.

El libro es por tanto la narración de una lucha compartida que pone en el centro a las personas y, a partir de este centro, trabaja por una transformación profunda de la sociedad. Feministas radicales atacando en su raíz la desigualdad social.

Por todo ello, porque el libro es una narración personal, política y, sobretodo colectiva, queremos invitaros a participar del debate organizado con motivo de la presentación de este libro, breve testimonio de una intensa experiencia horizontal, asamblearia, feminista. Para continuar ampliando las posibilidades de participación y seguir construyendo de forma conjunta los discursos y las luchas feministas.

¿Cómo podéis participar?
- Asistiendo a la presentación en La Ciutat Invisible, C/Riego, 37, Barcelona Metro: Sants Estació (L3 Y L5); Plaça de Sants (L5 y L1)
- Siguiendo el debate a tiempo real en http://bambuser.com/channel/peoplewitness.feministesindignades
- Twiteando vuestra opinión usando los hastags: #feminismos15M #revolucionando
- Skypeando a tiempo real e interviniendo activamente del debate: Feministesindignades (feministes.indignades.bcn )

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aquest dimarts dia 10, a les 19h, a La Ciutat Invisible, Feministes Indignades presentem el llibre "R-evolucionando. Feminismos en el 15-M".

Com sabeu, aquest llibre és fruit del treball col·lectiu fet per feministes, organitzades en comissions específiques o inserides en altres comissions, en el context del moviment 15M a tot l'estat espanyol. El llibre és un relat vivencial d'allò que ens va portar a sortir a les places,a ajuntar-nos, a discutir, a reivindicar, a exigir, a visibilizar i, al seu torn, un relat polític de la revolució: aquell que assenyala la perversió de la separació de treball productiu i reproductiu, el que posa el dit en la nafra en referència a l'organització jeràrquica de la societat i les seves opressions derivades, el que recorda l'impacte del llenguatge i d'allò simbòlic en les vides reals, el que denuncia la violència estructural del sistema capitalista patriarcal, etc.

El llibre és per tant la narració d'una lluita compartida que posa en el centre a les persones i, a partir d'aquest centre, treballa per una transformació profunda de la societat. Feministes radicals atacant en la seva arrel la desigualtat social.

Per tot això, perquè el llibre és una narració personal, política i, sobretot col·lectiva, volem convidar-vos a participar del debat organitzat en motiu de la presentació d'aquest llibre, breu testimoniatge d'una intensa experiència horitzontal, assembleària, feminista. Per continuar ampliant les possibilitats de participació i seguir construint de forma conjunta els discursos i les lluites feministes.

Com podeu participar?
- Assistint a la presentació a La Ciutat Invisible, C/Reg, 37, Barcelona Metre: Sants Estació (L3 I L5); Plaça de Sants (L5 i L1)
- Seguint el debat en directe a http://bambuser.com/channel/peoplewitness.feministesindignades
- Twitejant la vostra opinió sota els hastags #feminismos15M #Revolucionando
- Skypejant a temps real i intervenint activament del debat: Feministesindignades (feministes.indignades.bcn )

martes, 27 de marzo de 2012

Vaga 29M

DAVANT LA VAGA DEL 29M

Les Feministes Indignades manifestem el nostre suport a la vaga del 29M i apostem per a que aquesta sigui la continuació d’un procés de conflictivitat social. Lamentem la situació actual, en la que depenem de la convocatòria d’uns sindicats majoritaris, que després no dubten a asseure’s a firmar qualssevol retallada en drets laborals que el govern i empresaris posen per davant.
Lamentem també que en el disseny d’aquesta jornada de vaga moltes de nosaltres ens quedem fora de la majoria de cridats a l’acció:  nosaltres precàries, excluïdes, cuidadores, aturades...

Nosaltres que mai hem vist un conveni ni sabem qui és aquest senyor anomenat patronal, que gairebé no tenim dret a vaga per les característiques de la nostra feina precària i reproductiva: l’aïllament, la dependència econòmica, la carència de garanties, els riscos de represàlies, de renovació de contracte o de pèrdua del lloc de treball...

Nosaltres que no hem aconseguit entrar en aquest món “ideal” del treball assalariat amb sou fixe a final de mes, que veiem com els nostres cossos, els nostres coneixements i les nostres experiències no tenen valor allà dins, i que caiem en les dinàmiques d’autocensurar-nos, modificarnos, devaluar-nos per no haver aconseguit arribar a aquesta normalitat de clase mitja, recordem que la millor resposta al capitalisme és la col·lectiva, el suport mutu, la construcció d’alternatives feministes.

Per això creiem en la necessitat d’una vaga general, d’una jornada de lluita unitària que ens ajudi a visibilitzar el que ja fa temps que venim dient des de diferents espais feministes: la lògica de la acumulació del capital és incompatible amb la lògica de la sostenibilitat de la vida en condicions dignes.

Aquest enèsima “reforma laboral” suposa un atac gravíssim, un altre més, a les condicions de vida de la població en general i de les dones en particular. Un pas més en el descarat posicionament de l’Estat a favor dels interessos de banquers i empresaris i en contra dels nostres. Un pas més que ve acompanyat dels donats ja per destruir lo públic: les retallades a la sanitat, educació, sistema de pensions i atenció a la dependència (una llei més simbòlica que real), la clara deixadesa de les responsabilitats de l’Estat per proporcionar recursos per la vida.

Les dones, en el seu moment, ens incorporàrem al mercat laboral amb intenció de quedar-nos, superant moltes oposicions. Però ho vam fer en clara situació de desigualtat, marcada per una altíssima precarietat a l’entrada, durant i a la sortida de la vida laboral, pels baixos sous i una taxa d’atur sempre superior a la dels homes. I és que, des de sempre, el mercat laboral ha sigut dissenyat per complir amb el model patriarcal d’home proveïdor que guanya al pa i de dona mestressa de casa que aporta amb el seu treball a temps parcial. Totes les lleis i reformes laborals que hem viscut reforcen aquest model i a més a més de nou assistim a un discurs que ens senyala el camí de tornada a la casa.

A les dones se’ns assigna socialment la responsabilitat dels treballs domèstics, de reproducció social i de cures. Nosaltres diem que aquests treballs invisibilitzats, no reconeguts, i no pagats (i que no haurien d’estar sotmesos a les lleis del mercat) són els més importants, perquè són els què mantenen les vides vulnerables de totes les persones. La seva importància és tal, que és entorn a ells que s’hauria d’organitzar la nostra societat : els horaris, les ciutats…

Compatibilitzar aquest treballs amb la ocupació fora de casa ens suposa recórrer a les xarxes d’ajuda femenina: les nostres mares, avies, filles... quan no a la contractació d’altres dones, normalment migrades i mal pagades, que a la vegada deixen els seus fills i filles a càrrec d’altres dones.

Hem de dir ben alt que els treballs de reproducció no són únicament responsabilitat nostres, han de ser compartits, i nosaltres volem poder triar. El mercat laboral és inhumà, incompatible amb la cura de la vida. Per nosaltres una manera molt més intel·ligent de reformar-lo seria reduir la jornada  laboral de totes i tots i repartir totes les feines.

Com a feministes no volem que l’exclusió i les desigualtats socials siguin la norma, ens rebel·lem contra això i per això us cridem a totes per a que, des d’on estigueu, us sumeu a aquesta vaga. Des del treball assalariat, si el teniu, des de casa fent vaga de cures i traient els davantals al carrer; com a consumidores, fent vaga de consum, no facis la compra, no posis la rentadora, ni la tele, no agafis el transport públic, no portis els nens a l’escola, canvia la visita del metge.

Volem:
Una vaga d’ulls, de mans i de petons
Una vaga on respirar no sigui permès
una vaga a on neixi el silenci
per escoltar els passos del tirà que se’n va.
Gioconda Belli


Convocatòria  FemBloc MANIFESTACIÓ 29M

18h.Plaça Catalunya (espai de Feministes Indignades, darrera la cuina)



 Barcelona, 23 de març de 2012-

Feministes Indignades


ANTE LA VAGA DEL 29M

Las Feministes Indignades manifestamos nuestro apoyo a la huelga del 29M y apostamos porque este sea la continuación de un proceso de conflictividad social. Lamentamos la situación actual, en la que dependemos de la convocatoria de unos sindicatos mayoritarios, que luego no dudan en sentarse a firmar cualquier recorte en derechos laborales que el gobierno y los empresarios le pongan por delante. Lamentamos también que en el diseño de esta jornada de huelga muchas de nosotras nos quedemos fuera de la mayoría de llamados a la acción: nosotras precarias, excluidas, cuidadoras, desempleadas...

Nosotras que nunca hemos visto un convenio ni sabemos quién es ese señor llamado patronal, que casi no tenemos derecho a huelga por las características de nuestro trabajo precario y reproductivo: el aislamiento, la dependencia económica, la carencia de garantías, los riesgos de represalias, de renovación de contrato o de pérdida del trabajo...

Nosotras que no hemos conseguido entrar en ese mundo “ideal” del trabajo asalariado con sueldo fijo a fin de mes, que vemos como nuestros cuerpos, nuestros conocimientos y nuestras experiencias no tienen valor ahí dentro, y que caemos en las dinámicas de autocensurarnos, modificarnos, devaluarnos por no haber conseguido llegar a esa normalidad de clase media, recordamos que la mejor respuesta al capìtalismo es la colectiva, el apoyo mutuo, la construcción de alternativas feministas.

Por eso creemos en la necesidad de una huelga general, de una jornada de lucha unitaria que nos ayude a visibilizar lo que desde hace ya tiempo venimos diciendo desde distintos espacios feministas: la lógica de la acumulación del capital es incompatible con la lógica de la sostenibilidad de la vida en condiciones dignas.

Esta enésima “reforma laboral” supone un ataque gravísimo, otro más, a las condiciones de vida de la población en general y de las mujeres en particular. Un paso más en el descarado posicionamiento del Estado a favor de los intereses de banqueros y empresarios y en contra de los nuestros. Un paso más que viene a acompañar a los dados para destruir lo público: los recortes en sanidad, educación, sistema de pensiones y atención a la dependencia, (una ley más simbólica que real), en clara dejación de las responsabilidades del Estado para proporcionar recursos para la vida.

Las mujeres, en su momento, nos incorporamos al mercado laboral con intención de quedarnos, superando muchas oposiciones. Pero lo hicimos en clara situación de desigualdad, marcada por una altísima precariedad a la entrada, durante y a la salida de la vida laboral, por los bajos salarios y una tasa de paro siempre superior a la de los hombres. Y es que, desde siempre, el mercado laboral ha sido diseñado para cumplir con el modelo patriarcal de hombre proveedor que gana el pan y de mujer ama de casa que aporta con su trabajo a tiempo parcial. Todas las leyes y reformas laborales que hemos vivido refuerzan este modelo y además de nuevo asistimos a un discurso conservador que nos señala el camino de vuelta hacia la casa.

A las mujeres se nos asigna socialmente la responsabilidad de los trabajos domésticos, de reproducción social y de cuidados. Nosotras decimos que estos trabajos invisibilizados, no reconocidos y no pagados (y que no deberían estar sometidos a las leyes del mercado) son los más importante, porque son los que mantienen las vidas vulnerables de todas las personas. Su importancia es tal, que es en torno a ellos que debería organizarse nuestra sociedad: los horarios, las ciudades…

Compatibilizar estos trabajos con el empleo nos supone recurrir a las redes de ayuda femenina: nuestras madres, abuelas, hijas mayores... cuando no a la contratación de otras mujeres, normalmente migradas y mal pagadas, que a su vez dejan a sus hijos e hijas a cargo de otras mujeres.

Tenemos que decir bien alto que los trabajos de reproducción nos son únicamente responsabilidad nuestra, deben ser compartidos, y nosotras queremos poder elegir. El mercado laboral es inhumano, incompatible con el cuidado de la vida. Para nosotras una manera mucho más inteligente de reformarlo sería reducir la jornada laboral de todos y todas y repartir todos los trabajos.

Como feministas no queremos que la exclusión y las desigualdades sociales sean la norma, nos rebelamos contra ello y por eso os llamamos a todas para que desde donde estéis os suméis a esta huelga, desde el trabajo asalariado, si lo tenéis, desde la casa haciendo huelga de cuidados y sacando los mandiles a la calle; como consumidoras, haciendo huelga de consumo, no hagas la compra, no pongas la lavadora, ni la tele,
no cojas el transporte público, no lleves a los niños al cole, cambia la visita del médico.

Queremos:
Una huelga de ojos, de manos y de besos.
 Una huelga donde respirar no sea permitido,
 una huelga donde nazca el silencio
 para oír los pasos del tirano que se marcha.
(Gioconda Belli)

MANIFESTACIÓ 29M
Convocatoria FemBloc 18h Plaça Catalunya (espai de Feministes Indignades, darrera la cuina) pondremos enlace con el mapa ded acampada bcn


Barcelona, 23 de marzo de 2012-

Feministes Indignades



miércoles, 21 de marzo de 2012

DEBAT I PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "R-evolucionando Feminismos en el 15M"


El proper dilluns 26 de març a les 19h debat sobre Feminismes al 15M, amb motiu de la presentació del llibre "R-EVOLUCIONANDO Feminismos en el 15M" a la llibreria Pròleg (C/Sant Pere Més Alt 46)

 

fotos de la presentació aquí

domingo, 4 de marzo de 2012

CADENA HUMANA FEMINISTA PEL DRET A DECIDIR SOBRE ELS NOSTRES COSSOS Dissabte 10 de març, 12h. Davant la Delegació del Govern a Barcelona (C/Mallorca 278)


A inicis de febrer, el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardon, va anunciar la seva intenció de derogar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l'Embaràs de 2010, i la seva possible substitució per la Llei de Despenalització Parcial de l'Avortament de 1985 anteriorment vigent. Poc després, la Ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, comunicava que està valorant impedir la lliure dispensació de la píndola del dia després, un anticonceptiu d'emergència que es pren en situacions de risc d'embaràs no desitjat i durant les primeres 72 hores posteriors a la relació sexual. La píndola del dia després va començar a vendre's a les farmàcies sense recepta l'any 2008: l'any següent el nombre d'avortaments es va reduir un 3%. Un pas històric, ja que des del 1985 el nombre d'avortaments augmentava exponencialment.
Considerem que estem davant d'una ofensiva patriarcal contra el dret a decidir de les dones sobre el nostre cos, que, a més, s'emmarca en un context d'atacs generalitzats als nostres drets. La recepta que han triat els governs europeus per sortir de la crisi és carregar-la sobre les espatlles de les dones: les retallades generalitzades als serveis públics, al transports, a  la sanitat i l'educació públiques, als pressupostos d'ajut a les famílies... augmenten el treball reproductiu, domèstic i de cura, que recau majorment sobre nosaltres. La reforma laboral recentment aprovada, que elimina els incentius per contractar dones després de la baixa de maternitat i dificulta encara més la conciliació de la vida personal, familiar i laboral; la reforma del sistema de pensions, aprovada el 2011, que segueix afavorint que les dones casades no treballin assalariadament i depenguin del sou dels seus marits, i que ens atribueix en exclusiva la cura de fills i filles. en establir que només les dones puguin cotitzar dos anys per cura de criatures; la de la negociació col·lectiva, que permet a les empreses despenjar-se dels convenis d'igualtat...forcen la tornada de les dones al seu rol tradicional de treballadores invisibles sense sou ni drets en l'àmbit domèstic. I per si no n'hi ha prou, aquesta violència econòmica invisible es reforça amb discursos i mesures fonamentalistes que ens impedeixen decidir sobre els nostres cossos i ens aboquen a la maternitat obligatòria.
Avui com fa 30 anys, els grups i organitzacions feministes i en defensa dels drets sexuals i reproductius seguim reivindicant educació afectiva i sexual des de la infantesa, anticonceptius gratuïts i avortament lliure i gratuït. Seguim defensant el dret de les dones a decidir sobre els nostres cossos sense tutela judicial, mèdica, paterna i aliena i la nostra autonomia per decidir sobre la nostra sexualitat i/o reproducció; seguim afirmant que les lleis restrictives no eviten els avortaments, sinó que posen en risc les nostres vides (28 dones moren cada dia a Llatinoamèrica per avortaments fets en condicions insegures) i ens condemnen a una maternitat no desitjada  i les seves conseqüències, entre altres la feminització de la pobresa, la dependència econòmica i afectiva (factors que afavoreixen la violència de gènere en l'entorn familiar) o les menors taxes d'escolarització femenina que es concreten  en l'empobriment i l'empitjorament de les condicions de vida de tota la població.

Contra els atacs al dret a decidir sobre el nostre cos, els nostres cossos lliures i autònoms!

*Aquesta és una acció feminista a la que convidem a participar a dones, transexuals i transgènere, i també als homes que vulguin reivindicar el seu propi accés a l'educació sexual i afectiva i els anticonceptius i expressar el seu rebuig a l'atac contra els cossos de les dones. L'acció comptarà amb una zona-cercle d'acció només per a dones i una altra mixta per a homes i per les dones que vulguin ubicar-se allà.  Us agraïm el vostre suport i us demanem que respecteu el plantejament de l'acció, en la que les dones tindrem la iniciativa i el protagonisme, però els homes poden jugar un paper clau donant un suport empàtic i conscient.

lunes, 13 de febrero de 2012

  ¡¡¡El Amor Romántico MATA!!!



L’AMOR ROMÀNTIC MATA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Considerem i analitzem l'amor romàntic, no només en l’esfera sentimental, sinó com a construcció cultural, part fonamental del sistema de poder entre gèneres, relegant a les dones a un rol de subordinació, manca i necessitat. 

En aquest sentit, pensem que qüestionar els patrons relacionals en l'esfera 'íntima' i personal, a més de fer-ho en àmbits socials, laborals, etc., és fonamental per a poder  
de-construir els rols de gènere hetero-normatius, i construir noves identitats de gènere, autònomes, diverses i igualitàries, així com establir relacions sanes, en llibertat i amb autonomia des d'una pràctica de l'afectivitat en horitzontalitat i no basada en el poder, la dependència, el control i la subjecció d'una persona cap a una altra.

En la cultura occidental moderna i contemporània l'amor romàntic, i la seva forma clàssica d'expressió de parella heterosexual, nuclear i abocada a construir i preservar la família, posa la base, no només social i econòmica, sinó també psicològica, de la subordinació de les dones. Marca i interioritza la demarcació entre allò públic i allò privat, limitant la nostra actuació, sentit i 'existir' a aquesta última esfera. De la mateixa manera, el paradigma de l'amor romàntic està a la base de la domesticació sexual de les dones i de totxs les/els subjetxs no hetero-normatius, de tal manera que deriva (encara avui, lamentablement) en el control sobre el nostre cos. 

Així mateix, a aquests eixos de subordinació, se li afegeix el consumisme i l'explotació econòmica del sistema de gèneres, per exemple, està interioritzat per moltes de nosaltres que estimar = gastar per sant valentí! (com més valen els regals que et donen més t’estimen).

L'amor romàntic també es sustenta sobre la idealització de la felicitat depenent. Es considera que no podem assumir la nostra vida afectiva en nosaltres mateixes construint la nostra pròpia felicitat, sinó que es dóna en dependència exclusiva cap a altres persones. Hipotecant la nostra felicitat afectiva cap a l'altra persona: "sóc feliç perquè tu estàs amb mi".

No estem afirmant que totes les dones (o les persones) som iguals, amb les mateixes orientacions, desitjos, i maneres d'expressar-los i realitzar-los. Per contra, estem afirmant la necessitat i el valor de l'empatia, la cura i l'afecte entre les persones (i cap a una mateixa, en primer lloc) , de la forma que cadascuna triï, lliurement. 

El que qüestionem és la suposada manca que s’amaga en la teoria de la mitjana taronja (cadascuna de nosaltres és una persona sencera en si mateixa,i no tenim una meitat que ens completi). Així mateix, qüestionem i rebutgem el relegar a les dones a l'esfera de les emocions i de la cura, com a forma natural, ineludible de 'ser' (en funció de i per a l'altre), tret que no es vulgui incórrer en l'exclusió social (estigma-discriminació/violència) o psicològica (salut mental).

I no ens oblidem que l'amor romàntic mata: en el que va de l'any 2012, ja són 8 (a data 06.02.2012) les dones assassinades per homes del seu entorn sentimental i familiar.

Amb aquesta acció pretenem crear debat i reflexió entorn d'un dels factors (l'amor romàntic) més enquistats que sostenen les situacions de violència de gènere. 
Aquest model amorós basat en l'amor com a "passió dolorosa” i altres mites construïts per la nostra cultura occidental, emergeix especialment en l'educació sentimental de les dones. Moltes assumeixen aquest model estructurant les seves vides al voltant de la conquesta de l'amor, convertint-ho en objectiu fonamental de les seves vides.
Les possibilitats de tolerar la violència augmenta en les dones que persegueixen aquest ideal romàntic ja que són aquestes formes de relació les que donen sentit a les seves vides.
La gravetat de les seves conseqüències ens impulsa a generar una anàlisi crítica d'aquest model, i a tractar de desmuntar-ho per fomentar relacions afectives alternatives que no generin patiment i/o dependència i que respectin la nostra individualitat. 

Per tot això, i perquè allò personal és polític, us convidem a totes i tots a visibilitzar, qüestionar i rebutjar les hetero-normes, la dependència, els rols i necessitats preestablertes. I a construir, experimentar i explorar relacions afectives sexuals en funció dels nostres desitjos, orientacions i fantasies, en el respecte de la nostra autonomia i autocura.

Proposem que s'imprimeixin els adhesius que podeu trobar en el nostre bloc i les enganxeu, discretament, als productes de "Sant Valentí", tipus: ampolles de vi, caixes de bombons, etc., però de manera que es puguin pagar els productes tranquil·lament a caixa i que el missatge arribi a casa.

Actúa, difon, comparteix i sobretot disfruta amb ironia i rebeldia: aquest 14-F, digues:  

NO AL AMOR ROMÀNTIC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Abraçades feministes a totes i tots!
                                                                                   
Feministes Indignades, 14 de febrer 2012 

  ¡¡¡El Amor Romántico MATA!!!

Consideramos y analizamos el amor romántico, no simplemente como esfera de sentimientos, sino como construcción cultural, parte fundamental del sistema de poder entre géneros, relegando a las mujeres a un rol de subordinación, carencia y necesidad. 

En este sentido, pensamos que cuestionar los patrones relacionales en la esfera 'intima' y personal, además de hacerlo en ámbitos sociales, laborales, etc., es fundamental para poder de-construir los roles de género hetero-normativos, y construir nuevas identidades de género, autónomas, diversas e igualitarias, así como establecer relaciones sanas, en libertad y con autonomía desde una práctica de la afectividad en horizontalidad y no basada en el poder, la dependencia, el control y la sujeción de una persona hacia otra.

En la cultura occidental moderna y contemporánea el amor romántico, y su forma clásica de expresión de pareja heterosexual, nuclear y abocada a construir y preservar la familia, pone la base, no sólo social y económica, sino también psicológica, de la subordinación de las mujeres. Marca e interioriza la demarcación entre lo público y lo privado, limitando nuestra actuación, sentido y 'existir' a esta última esfera. De la misma manera, el paradigma del amor romántico está en la base de la domesticación sexual de las mujeres y de todxs lxs sujetxs no hetero-normativo, de tal manera que deriva (todavía hoy, lamentablemente) en el control sobre nuestro cuerpo. 

Asimismo, a estos ejes de subordinación, se le añade el consumismo y la explotación económica del sistema de géneros, por ejemplo, está interiorizado por muchas de  nosotras que amar = gastar por san valentín! (cuanto más valen los regalos que te dan más te quieren).

El amor romántico también se sustenta sobre la idealización de la felicidad dependiente. Se considera que no podemos asumir nuestra vida afectiva hacia nosotras mismas construyendo nuestra propia felicidad, sino que se da en dependencia exclusiva hacia otras personas. Hipotecando nuestra felicidad afectiva hacia la otra persona: "soy feliz porque tú estás conmigo".

No estamos postulando que todas las mujeres (o las personas) somos iguales, con las mismas orientaciones, deseos, y maneras de expresarlos y realizarlos. Por el contrario, estamos afirmando la necesidad y el valor de la empatía, el cuidado y el afecto entre las personas (y hacia una misma, en primer lugar) , de la forma que cada una elija, libremente. 

Lo que cuestionamos es la supuesta carencia que subyace de la teoría de la media naranja (cada una de nosotras es una persona entera en sí misma,y no tenemos una mitad que nos complete). Asimismo, cuestionamos y rechazamos el relegar a las mujeres a la esfera de los sentimientos y del cuidado, como nuestra forma  natural, ineludible de 'ser' (en función de y para el otro), a menos que no se quiera incurrir en la exclusión social (estigma-discriminación/violencia) o psicológica (salud mental).

Y no nos olvidemos que el amor romántico mata: en lo que va del año 2012, ya son 8 (a fecha 06.02.2012) las mujeres asesinadas por hombres de su entorno sentimental y familiar.
Con  esta acción pretendemos crear debate y reflexión en torno a uno de los factores (el amor romántico) más enquistados que sostienen las situaciones de violencia de género. 
Este  modelo amoroso basado en el amor como "pasión sufriente" y demás mitos  construidos por nuestra cultura occidental, emerge especialmente en la educación sentimental de las mujeres. Muchas asumen este modelo estructurando sus vidas alrededor de la conquista del amor, convirtiéndolo en objetivo fundamental de sus vidas.
Las posibilidades de tolerar la violencia aumenta en las mujeres que  persiguen este ideal romántico ya que son estas formas de relación las  que dan sentido a sus vidas.
La gravedad de sus consecuencias nos impulsa a generar un análisis crítico de este modelo, y a tratar de desmontarlo para fomentar relaciones afectivas alternativas que no generen sufrimiento y/o dependencia y que respeten nuestra individualidad. 

Por todo esto, y porque lo personal es político, os invitamos a todas y todos a visibilizar, cuestionar y rechazar las hetero-normas, la dependencia, los roles y necesidades  preestablecidas. Y a construir, experimentar y  explorar relaciones afectivas sexuales en función de nuestros deseos, orientaciones y fantasías, en el respeto de nuestra autonomía y auto-cuidado.

Proponemos que se impriman las pegatinas que podéis encontrar en nuestro blog y  pegarlas, discretamente, en los productos de "San Valentín", tipo: botellas de vino, cajas de bombones, etc., pero de manera que se pueda pagar el producto tranquilamente en la caja y que el mensaje llegue a casa. 

Actúa, difunde, comparte, y sobre todo disfruta, con ironía, y rebeldía: este 14F dile 

¡¡¡No al amor romántico!!!!!

abrazos feministas a todas y todos!

                                                                    Feministes Indignades, 14 de febrero 2012

                                                                    http://feministesindignades.blogspot.com/